EPIDOT

Fórmula: {Ca2}{Al2Fe(3+)}(Si2O7)(SiO4)O(OH)

Grup: Silicats

Subgrup: Sorosilicats, epidota

Sistema: Monoclínic

El mineral va ser erròniament identificat inicialment com a turmalina. L'epidot va ser citat per primera vegada l'any 1782 en Li Bourg-d'Oisans, en el departament francès d'Isère, però va ser anomenat de nou en 1801 pel mineralogista francès René Just Haüy.

El nom esdevé del grec "epidosi", que significa "augment", en al·lusió a la característica cristall que és d'un costat més llarg a la base del prisma.

Forma sèrie amb la clinozoisita per aportació de Fe, ja que la clinozoisita esdevé directament de la plagiòclasi mentre que l'epidot interactua també amb minerals ferro-magnesians i de Ca, com calcàries, feldespats i esquistos.

L'epidot és un mineral que es forma a les aurèoles del metamorfisme de contacte (també en el regional) junt amb diòpsid, clinozoisita, granats i quars.

El color és verd, lluent, de transparent a translúcid, amb birefringència, d'aspecte imponent en algunes peces però molt fràgil. És una de les millors espècies a Collserola pel que fa a estètica.

Normalment, ben formada en prismes allargats on es distingeixen clarament les macles característiques, d'alguns cm de llarg, però també forma masses cristal·lines compactes.

A Collserola s'ha trobat a la zona de metamorfisme de contacte en petits filons en les cornianes calcosilicatades, en forma de diminuts cristalls aciculars de color verd oliva, entapissant les petites fissures existents en les roques. Habitualment es troben cristalls més desenvolupats en cavitats de la corniana. Potser és de les espècies més citades a Collserola.

El doctor N. Font i Sagué, va publicar al Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural de juny del 1906 una nota sobre la presència d'epidot al Tibidabo.

Joan Rosals també va esmentar aquesta espècie a "La foradada de Vallvidrera" en les publicacions de la "Institució Catalana d'Història Natural":

"En el pis superior, la influència de la temperatura és menor, per la qual cosa els minerals hidratats poden pendrer-hi naixenca; al contrari, l'efecte de les presions s'hi fa sentir particularment, i d'això ve la abundor de minerals lamel·lars que s'hi troben.

Els minerals mes caracteristics del pis mes profon, són: Piroxens, Granat, Biotita, Plagioclases riques en Calc, Ortosa, Silliinanita, Cordierita i Olivi; els del pis superior: Zoisita, Epidota, Muscovita, Clorita, Albita, Antigorita i Cloritoide. Les dugues zones tenen de com a Hornblenda, Quarç, Turmalina, Estaurotida, Distena i Rutil".

Al llibre "Els Minerals de Catalunya", obra de Llorenç Tomàs hi ha vàries cites:

"Finalment, en un pou que obriren en el Col·legi dels PP. Escolapis de Sarrià amb el granit extret foren trobades petites bolsades del mineral junt amb epidota radiata i pirita"

"Segons W. Maier (Kont. Tibid.), en aquesta localitat, per la part de Vallvidrera, en unes corneanes de silicat càlcic, hi és reconeguda microscòpicament, en grans que contenen abundoses inclusions líquides; constituint en la carretera de Sarrià, prop de càn Baldiró, junt amb l'epidota, una roca amb caràcters propis."

"En petites quantitats es presenta en molts llocs, adés originària, adés deguda a transformacions secundàries d'altres minerals, i per això no pensem fer esment de tots, sinó d'uns quants, principalment dels més importants de que tenim notícia.

Al Tibidabo, demés de formar part de diverses roques, es troba isolat en forma acicular, presentant color verdós fosc, sota l'Observatori Fabra, junt amb granats; i verdós groguenc en el barranc de Betlem, on l'acompanya la grenatita en una amfibolita.

D. Ramón Adàn de Yarza, en un estudide les roques d'aquesta muntanya ja assenyalà la seva existència en unes diabases que hi afloren: com ho féu més tard W. Maier en unes corneanes de silicat càlcic, en les quals, diu, presenta color verd-pistaix".

J.M. Mata també la cita al llibre del mateix nom "Els minerals de Catalunya":

"A Sant Gervasi de Cassoles, a prop del cementiri hi ha mineralitzacions relacionades amb unes cornianes amb la presència de calcopirita, pirita, epidota, goethita, calcita, atzurita, malaquita, quars, prehnita, epidota, granats".

Igualment citada a la revista "Mineralogistes de Catalunya" com a "cristalls aciculars de color verd fosc al Barranc de l'infern i a les escombreres de l'antiga mina del cementiri de Sant Gervasi, però que els millors exemplars han sigut recollits a Betlem i al Desert de Sarrià". Werner.

Tal com hem comentat, és una de les espècies més citades a Collserola, de les que hem pogut recollir diverses mostres, totes elles a Sant Gervasi i voltants. Ja inicialment vam determinar analíticament aquesta espècie per mitjà de difracció de raigs X a la Institució jaumeAlmera, pel que tenim una confirmació actualitzada d'aquest mineral.

Epidot. Sant Gervasi. Ample foto: 6 cm. Fotografia: Autors.

Epidot. Sant Gervasi. Ample foto: 4 mm. Fotografia: Autors.

Epidot. Sant Gervasi. Anàlisi per tècniques de refracció de raig X realitzat per l'Institut Jaume Almera.