ESFALERITA

Fórmula: ZnS

Grup: Sulfurs

Subgrup: Esfalerita

Sistema: Cúbic

Ja abans de l'any 1546 es coneixia vulgarment aquest mineral com a "blende", però va ser publicat com a "galena inanis" (una cosa així com galena inservible) per aquella data, pel químic, alquimista i mineralogista alemany Georg Bauer, conegut com a Georgius Agricola , ja que no hi havia aplicació per les menes de Zn aquell temps.

Blenda és una denominació que s'ha fet servir al llarg de molt de temps. Finalment, en 1847, el geòleg, paleontòleg i mineralogista Friedrich Glocker, el va anomenar com esfalerita, encara que han coexistit els dos noms.

L'etimologia del nom d'aquesta espècie ve del grec "sphaleros", que es tradueix com traïdor, per la confusió en molts casos amb galena.

Quan és més pura, té color mel, translúcida de lluentor vítria, i es va enfosquint i passant a un esclat semimetàl·lic a mesura que va incorporant Fe, passant a ser la varietat marmatita.

Com a fet curiós, dir que s'ha fet servir la quantitat de Fe a l'esfalerita per determinar la temperatura de formació. A més Fe, més temperatura, i per això la seva presència és indicador de la formació hidrotermal a baixa temperatura.

És un mineral d'origen hidrotermal, tal com hem esmentat, motiu d'explotacions a Collserola, juntament amb la galena, encara que en menor proporció.

Els vapors hidrotermals d'aquest mineral lligat amb galena i altres sulfurs, van omplir les escletxes de les pissarres ordovíciques i de la granodiorita, en diversos indrets des de Sant Pere Màrtir a Sant Gervasi, principalment.

Apareix en crostes, agregats cristal·lins, macles polisintètiques i microcristalls aïllats, amb àmplia gamma de tonalitats de color i hàbits.

Principalment encaramel·lada, amb lluentor vitre-resinosa, encara que s'han observat molts exemplars amb cristalls aïllats de la varietat marmatita.

També hem trobat cristalls clarament tetraèdrics, ben formats, de 2 mm d'aresta. Més freqüent, apareix en masses cristal·lines amb una visible exfoliació a causa de la fragmentació de les mostres.

En certs indrets de la granodiorita en el terme de Pedralbes-Sarrià, hi ha filons de calcita d'un parell de cm de potència, que envolten anteriors cristal·litzacions d'esfalerita amb catifes de cristalls tetraèdrics ben formats, amb coloració mel enfosquida.

A prop, apareix inclosa dins de la roca, on també es verifica la presència de greenockita a les fines escletxes a la roca, indicador que en aquell indret l'esfalerita conté Cd, com succeeix en nombroses ocasions amb aquest mineral.

També hem verificat la presència d'aquest mineral al filó de barita a la Font del Lleó, en petites masses, i a la "Mina Juanita", on ja era explotada industrialment.

De fet, ha anat sortint al llarg del plutó granodioriçític de la Serra i zones d'influència, en major o menors proporcions on hi ha o hi ha hagut jaciments hidrotermals de sulfurs metàl·lics, o bé de barita o de fluorita, o reomplint escletxes a la roca. Habitualment ha estat com acompanyant de galena.

J. M. Mata en el seu llibre "Els Minerals de Catalunya" fa les següents cites:

1) Can Masdéu. Sant Llàtzer: S'hi troben uns filons de quars, amb altres minerals, encaixonats entre uns pòrfirs que tallen les pissarres de l'Ordovicià.

2) Mina del Coll de Canyelles: Es tracta d'una mineralització semblant, on s'aprofitaven uns filons NE-SW de barita, encaixonada entre pòrfirs.

3. Horta als següents indrets:

a) Can Glòria, on hi ha filons de quars encaixonats en pòrfirs en contacte amb les pissarres de l'Ordovicià, amb minerals minoritaris.

b) Turó de la Peira: Són mineralitzacions semblants a les anteriors.

c) Plaça de les Bruixes. Pou del Vernís: Apareixen filons de quars amb sulfurs de plom i zenc, encaixonats entre pissarres de l'Ordovicià que foren explotats antigament.

De fet, ha estat citada antigament per Font i Sagué en la que fa una extensa cita de les explotacions a Sant Pere Màrtir, però utilitza la nomenclatura de blenda per descriure l'espècie.

També fan menció la major part d'autors de publicacions mineralògiques de Collserola (Llorenç Tomàs, Font i Sagué, ...), que seria llarg d'anomenar, però ha estat un mineral històric a la Serra que habitualment ha estat amb el nom de blenda, per la qual cosa cal consultar també per aquest nom com a referència.

Cal fer constància de la coneixença de i publicacions d'aquesta espècie des de ben antic, com a font d'explotacions o com a presències ocasionals esmentades a les bibliografies.

Com hem esmentat anteriorment, hem constatat la presència d'aquesta espècie a diversos indrets de la Serra, que comentem a continuació.

1- En les obres de condicionament del túnel que es van dur a terme a Sant Just, apareix en forma de fines vetes als filons i masses quarsíferes, així com a les llicorelles grafitoses que fan d'encaixant.
Més rars són els cristalls mil·limètrics que es desenvolupen a les petites geodes existents. Es tracta de cristalls de color quasi negre, de lluentor submetàl·lica, amb les cares i arestes ben marcades, però sempre en petits cristalls. Són més difícils de trobar encara els cristalls d'esfalerita acaramel·lada, de color mel intens a rogent.

Ve acompanyada d'altres sulfurs, d'anàlogues característiques com calcopirita, pirita, arsenopirita, galena ... Pel fet que han estat preservades d'alteracions i, essent extraccions recents protegides d'agents ambientals, no tenim constància en aquest lloc de minerals secundaris d'alteració oxidativa que facin de paragènesi.

2- A la Mina Juanita, potser l'indret més abundós d'aquesta espècie, apareix en masses i filons de mides variables en varis punts de l'explotació, més o menys alterada, bàsicament de la varietat marmatita, acompanyada d'altres sulfurs, principalment galena. Són poc abundants els cristalls, i sempre de mides mil·limètriques o submil·limètriques.

És un mineral primari, i la seva paragènesi esdevé comú a altres sulfurs primaris com galena, pirita, calcopirita, greenockita, arsenopirita, etc., a més dels minerals producte de les seves alteracions oxidatives, com la smithsonita, cerussita, etc. …

3- A la Font del Lleó, al filó de Quars i barita, acompanyant a la galena, pirita i calcopirita com a minerals primaris, i amb la paragènesi del conseqüent ventall de varietats minerals secundaris d'alteració oxidativa, a més de wulfenita i hemimorfita.

4- Per tota l'extensió del plutó granodiorític, com a marmatita o acaramel·lada, reomplint petites escletxes de diverses mides de gruix, on ha sofert habitualment l'efecte de la meteorització ambiental i altres processos d'alteració oxidativa que han donat lloc a minerals on la smithsonita i la hidrozincita a més de l'acompanyament d'altres espècies d'alteració dels sulfurs acompanyants.

5- Més rarament hem trobat petites masses d'esfalerita incloses dins de matriu de granatita a diversos indrets de Sant Gervasi, essent poc determinants mineralògicament parlant.

6- A Torrebaró i Horta també hem localitzat com a mineral massiu acompanyant a la galena a les explotacions de Barita i Fluorita.

La determinació analitica inicial es va dur a terme per Dr. Vinyals (U.B.) per medi de tècniques analitiques SEM-EDS, i, posteriorment, va ser confirmada per espectrometria Raman per Geospectra.