Fórmula: CaAl2Si4O12 · 4H2O
Grup: Silicats
Subgrup: Tectosilicats, zeolites
Sistema: Monoclínic
El nom d'aquesta espècie ve en honor del mineralogista i enginyer de mines francès Francois Pierre Nicolas Gillet de Laumont, però va passar per diversos noms i derivacions d'aquests fins que va ser un altre mineralogista i geòleg alemany, Karl Cäsar von Leonhard, l'any 1821, qui li va donar el nom definitiu actual.
La laumontita és un silicat que pertany al grup de les zeolites. Es forma a partir de la degradació d'altres silicats, i que, seguint la seva transformació, finalment queda com caolinita, i per això no és excessivament estable, sobretot en absència d'humitat.
No és un mineral excessivament abundant, però tampoc rar, ja que en major o menor mesura apareix en diversos jaciments de caràcter hidrotermal, encara que en aquesta ocasió està més associat als materials del metamorfisme de contacte, abundants a la zona.
Però es tracta d'una nova primera cita d'espècie a Collserola, i és, específicament parlant, una veritable sorpresa trobar algun exemplar que aparegui sense esquerdes ni trencadisses, donada la seva extrema fragilitat, en les mostres que vam recollir. Com a novetat la vam publicar al butlletí "El Mineralogista" de la nostra associació A.M.I.C.S.
Va ser localitzada només en un emplaçament molt concret de la zona de Sant Gervasi, a prop del col·legi, en direcció a la Carretera de les Aigües.
Certament, no havíem avaluat la possibilitat d'existència d'aquest mineral a Collserola, potser per la seva raresa en el lloc, o, el més probable, que ens passés inadvertit per presentar notables trencaments i disgregacions, ja que és extremadament fràgil.
Apareix ben cristal·litzat, en prismes perfectament definits, de color blanc ós d'entre 0,5 i 2 mm, de longitud. Quan estan sencers, presenten l'hàbit característic del sistema monoclínic.
Com s'aprecia en les fotos, es va extreure d'entre les fissures existents entre les cornianes típiques del lloc, on cristal·litzaven en les superfícies de les escletxes.
En obrir, per poder apreciar les mineralitzacions, el mineral es feia estelles, esmicolant-se en la seva major part. Han sobreviscut molt pocs cristalls sencers.
Aquesta particularitat va ser la que ens va donar peu per avaluar la necessitat d'analitzar-lo, ja que no era un mineral habitual que haguéssim trobat anteriorment, i es feia necessària una determinació analítica per poder confirmar l'espècie, encara que el seu aspecte visual era clar.
La determinació per Difracció de raigs X d'una mostra amb calcita, realitzada per la Institució Almera, va observar presència minoritària de laumontita , que va ser confirmada posteriorment mitjançant tècniqes SEM-EDS, donant una fórmula compatible amb d'aquesta espècie.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada