QUARS

Fórmula: SiO2

Grup: Òxids

Subgrup: Òxids simples no metàl·lics

Sistema: Trigonal

És un mineral històric, conegut des dels primers temps de l'home, pels usos i per la bellesa de les seves formes, fins que el filòsof i botànic grec Theόphrastos el va anomenar "kristallos" en la creença que els cristalls que formava eren gel solidificat.

No se sap de cert qui va citar aquesta espècie com "querz", encara que algunes fonts ho atribueixen al metge alemany Ulrich Rülein von Kalbe l'any 1505.

Pocs anys més tard, l'any 1530, l'alquimista, químic i mineralogista alemany Georgius Agricola la va batejar com a "quarzum" o "querze", però va provocar una mica de confusió en utilitzar també els termes de "crystallum", "silicum" o "silex"

Hi ha altres possibles orígens etimològics, com el que va suggerir el geòleg lituà Sergei Ivanovich Tomkeieff l'any 1941, que es basava en la paraula "Querklüfte", que era feta servir per denominar alguns tipus de vetes de mineral, que va anar derivant fins a "Quertz" i a "Quarz".

Aquest mineral que té com a formes diferenciades les macrocristal·lines de gra visible, com els cristalls que trobem, o microcristal·lina (també anomenada criptocristal·lina), com la calcedònia i l'àgata.

Té com a espècies polimorfes, és a dir que tenen la mateixa composició química, però diferent estructura, la coesita, cristobalita, moganita, seifertita, stishovita i tridimita.

Al llarg del temps ha estat considerat com un silicat, encara que avui en dia ha estat confirmat com un òxid simple no-metàl·lic, per la seva estructura comuna a altres òxids, classificació que es considera més encertada.

Potser és l'espècie mineral amb més varietats (al voltant de 115 són les que estan citades), i seria molt enrevessat de citar-les totes aquí, però que les més "destacables" serien:

-Herkimer: Cristalls de quarsos transparents i brillants, biacabats.

-Àgata: Calcedònia fibrosa amb bandes acolorides distintives.

-Amberina: Varietat grog-verdosa de Calcedònia.

-Ametista: Quars de color violeta per irradiació gamma amb presència de traces de ferro.

-Venturina o Aventurina: De color verdós amb inclusions de miques.

-Quars Blau: De color blau per les seves inclusions.

-Cornalina: Varietat vermella de Calcedònia.

-Calcedònia: Agregats microscòpics o submicroscòpics de quars, com a àgata, jaspi, ònix.

-Citrí: Varietat de quars groguenc per causa d'escalfament.

-Jacint de Compostel·la: De color vermell totxo a causa de la inclusió d'argiles, normalment biacabats.

-Lletós: De color blanc bastant opac.

-Ònix: Varietat d'àgata en blanc i negre, monocromàtica o amb bandes fosques i clares.

-Prasiolita: De color verd transparent.

-Cristall Roca o hialí: Incolor a transparent de quars.

-Quars rosa: Amb cristalls anèdrics d'aquesta coloració.

-Quars rutil·lat: Quars travessat amb agulles de rútil.

-Quars fumat: Varietat de color gris més o menys intens a causa de radiació gamma i per la presència d'alumini en la seva xarxa cristal·lina.

Els quarsos trobats a Collserola ha estat, principalment, com a quarsita (a vegades amb calcedònia), també lletós i menys abundant com a hialí. També podem citar el sílex que forma part de moltes roques encaixants que cerquen el plutó granític o els seus afloraments hidrotemals. No hem pogut verificar cap varietat més.

És un dels minerals més abundants a tot el món, i també a Collserola. El plutó granitic i les zones de metamorfisme de contacte son on és més abundant, encara que en menor proporció que en altres jaciments de Catalunya.

Es troba en tota mena de roca a Collserola, tant formant part de roques ígnies, per exemple la granodiorita i les quarsites presents als termes de Pedralbes-Sarrià, en filons hidrotermals, travessant diversos tipus de roques incloses les llicorelles de l'ordovícic, o en roques metamòrfiques acompanyant a les cornianes a Bellesguard-Sant Gervasi.

Habitualment massiu o en microcristalls. Moltes vegades en vetes de varis centimetres de potència, travessant llicorelles, com és el cas dels afloraments dels tunels de Sant Just.

Té un aspecte aspecte lletós en filons hidrotermals, acompanyant a barita, fluorita o minerals de sulfurs metal·lífers. Més difícil és trobar cristalls de proporcions centrimètriques.

També forma part de les roques encaixants, en les que, a vegades, es troba en bonics cristalls transparents ben formats en petites geodes o cavitats.

A les aplites de Sant Pere Màrtir es troba acompanyant als feldespats en forma de petits filons in en les geodes que hi ha a la matriu feldespàtica.

Citar tots els llocs o indrets de Collserola on hi ha quars és matèria quasi impossible, però sí que esmentarem les que han sigut més interessants per la seva qualitat.

Al llarg del temps, s'ha trobat quars a tots els indrets de la Serra en una forma o l'altra, fet que ja ha sigut reflectit per anteriors autors citant els llocs, mineralogènesi i paragènesi, i, per no repetir-ho, només esmentem les seves cites, que considerem prioritàries.

Joan Rosals el cita a "La Foradada de Vallvidrera", obra publicada al Butlletí de la "Institució Catalana d'Història Natural": "Pels materials extrets es veu que componen sa entranya diferents classes de Pissarra: negra sericítica; ampelito -maclífera (aquestes junt amb l'Amfibolita constitueixen la major part del total extret); satinada; maclífera ( fresca i alterada);verda talcosa; Quarsita blanca i Quarsita negrosa; Amfibolita hornblèndica i Pòrfir groguenc. ".

Al llibre "Els Minerals de Catalunya" el cita Llorenç Tomàs: "Mn. Norbert Font i Sagué, en un petit estudi geològic, geodinàmic i petrogràfic que féu de la muntanya de Sant Pere Màrtir, extrem meridional del Tibidabo, assenyala l'existència d'aquest mineral, junt amb galena, pirita i calcopirita i amb l'hidrocincita i la cerussita, aquestes dues darreres molt escasses; es presenta en massa i de color negre.

Fou intentada la seva explotació industrial, essent després abandonada per la poca quantitat trobada; també es troba en unes mines de Santa Coloma de Gramanet, acompanyant la galena i amb altres minerals de coure i ferro, sobre calissa laminar; a Horta, voltants de Barcelona, amb galena, baritina i quars".

J.M. Mata el cita a la seva obra "Els Minerals de Catalunya": "Plaça de les Bruixes. Pou del Vernís: Apareixen filons de quars amb sulfurs de plom i zenc, encaixonats entre pissarres de l'Ordovicià. Les mineralitzacions són semblants a les de Sant Pere Màrtir però menys importants. Temps enllà s'obrí una mina, actualment tapada per les instal·lacions del Club de Tenis Pedralbes. Els minerals són esfalerita, galena, pirita, goethita, calcita, baritina i quars.

Coll de Finestrelles: Apareixen uns filonets de quars, amb minerals de coure, encaixonats entre les pissarres silúriques. Els minerals presents són pirita, calcopirita, goethita, calcita, malaquita i quars.

Horta. Can Glòria: Hi ha uns filons de quars encaixonats en uns pòrfirs en contacte amb les pissarres de l'Ordovicià. Els minerals, tots molt minoritaris, que acompanyen el quars són esfalerita, galena, pirita, goethita, calcita i baritina.

Can Masdéu. Sant Llàtzer: S'hi troben uns filons de quars, amb d'altres minerals, encaixonats entre uns pòrfirs que tallen les pissarres de l'Ordovicià. Els minerals són esfalerita(i), galena, pirita, goethita, calcita, baritina i quars.

Mina del Coll de Canyelles: Es tracta d'una mineralització semblant a les anteriors, on s'aprofitaven uns filons NE-SW de baritina, encaixonada entre pòrfirs. Els minerals són calcopirita(i), coure gris(i), esfalerita, galena, pirita, goethita, calcita, atzurita, malaquita, baritina i quars.

Sant Gervasi de Cassoles (és un agregat de Barcelona): Prop del cementiri hi ha mineralitzacions relacionades amb unes cornianes amb la presència de calcopirita, pirita, goethita, calcita, atzurita, malaquita, quars, prehnita, epidota, granats.

Torrent d'en Biosca: Són mineralitzacions del mateix tipus que les de la Plaça de les Bruixes, d'Esplugues de Llobregat, amb les quals es comuniquen. Els minerals són esfalerita, galena, pirita, goethita, calcita, baritina i quars.

Font del Bec: Apareixen filons de quars (amb d'altres minerals), encaixonats entre pissarres de l'Ordovocià, de direcció NW-SE. Els minerals són calcopirita, pirita, goethita, atzurita, calcita, malaquita, baritina i quars.

Can Baró, Font del Ferro: Hi ha filons de quars (amb minerals de ferro, principalment), entre les pissarres silúriques. Els minerals són esfalerita (i), galena (i), pirita, goethita, hematites, pirolusita, calcita i quars.

Font del Rector: Hi ha filonets de quars (amb minerals de ferro), encaixonats entre pissarres silúriques. Els minerals són pirita, goethita, calcita i quars.

Sant Pere Màrtir (dins el terme de Barcelona): A la Font del Lleó, hi ha unes mineralitzacions filonianes, encaixonades entre les pissarres de l'Ordovicià, que foren explotades. Els minerals són calcopirita, esfalerita, galena, pirita. pirrotina (i), goethita, hematites, pirolusita, fluorita, atzurita, calcita, cerussita, malaquita, anglesita, baritina i quars.

A prop hi ha mineralitzacions de coure relacionades amb uns granits, amb la presència de calcopirita, molibdenita, goethita, atzurita, malaquita i quars; també hi ha andalusita, quiastolita i turmalina, entre els esquists."

Donada l'abundor i fàcil identificació visual, no hem considerat la necessitat de confirmar analiticament aquesta espècie.