Me Gusta


SOFRE

Fórmula:  S8

Grup: Elements

Subgrup: Semimetalls i No metalls

Sistema: Ortoròmbic-Monoclínic



Aquest mineral es coneix des de la prehistòria, de fet, ja a la Bíblia fa esment com a origen de foc infernal als averns, però no va ser fins al 1390 que va ser citat com a referència mineral.

Hi ha diverses fonts sobre la terminologia, però sembla que l'origen de l'etimologia la trobem del sànscrit "śulbāri" però va ser el terme grec "zeio", tal com va arribar al naturista grec Theophrastus.

Més proper tenim el vocable llatí "sulphur", ja amb una forta semblança fonètica, que ja ha arribat fins als nostres dies amb les corresponents divergències geogràfiques adaptades a les seves veus.

Aquesta espècie és polimorfa amb la rosickýita i sofre-β que tenen la mateixa composició química, però diferent estructura cristal·lina.

Les vuit molècules de sofre s'enllacen entre si per a formar un anell, que cristal·litzen en el sistema ròmbic, però també al monoclínic.

El sofre ròmbic és estable als 96 °C, apareixent idealment en forma de bells cristalls amb hàbit bipiramidal i en agregats granulars; el monoclínic apareix per sobre aquesta temperatura i fins als 119 °C, temperatura de fusió, presentant un aspecte pulverulent o en crostes.

Encara que origen d'aquest mineral pot ser volcànic per sublimació i precipitació, no és el cas a Collserola.

Els cristalls bipiramidals no són habituals a Collserola, essent més fàcil trobar-lo en forma massiva, en forma pulverulenta o en petits cristalls dispersos.

Hem trobat aquesta a espècie a diversos llocs als termes de Pedralbes-Sarrià en forma pulverulenta procedent de la degradació dels sulfurs primaris, principalment de pirites, que posteriorment passen a sulfats i a sofre. El pas del temps, la concentració de les sals minerals presents i els canvis físic-químics que se succeeixen en els fluids que els contenen, provoquen la precipitació o cristal·lització del sofre com a element lliure. Així mateix apareix en forma de microcristalls en masses de galena fortament alterada, com es pot apreciar a les fotos.

Curiosament es va analitzar pensant que podia ser anglesita, però l'anàlisi va confirmar que l'espècie mineral era Sofre.

Apareixen, habitualment en paragènesi amb cristalls de guix en roques granítiques fortament alterades que s'esmicolen fàcilment. Són extremadament fràgils.

També hem localitzat diversos afloraments hidrotermals metal·lífers al mateix indret on s'han format dipòsits microcristal·lins a pulverulents en petites fissures de la roca que tenen un color lleugerament groguenc, translúcid, amb lluentor vítria d'una mida inferior a 0,2 mm.

És rar que no hem trobat cita a la bibliografia mineralògica de Collserola (és una primera cita?), tot que ha estat localitzat en diverses zones, encara que només l'hem verificat en dos indrets.

Vam publicar la novetat d'aquesta espècie a Collserola en el butlletí "El Mineralogista", de la nostra associació A.M.I.C.S.

La confirmació analítica la va dur a terme Geospectra mitjançant anàlisi espectroscòpica Raman.






Sofre. Pedralbes-Sarrià.. Ample Fotos: 1 mm. Fotografia: Geospectra.



Sofre. Pedralbes-Sarrià. Espectre d'anàlisi Raman realitzat per Geospectra.






Comentaris