Me Gusta


BOLEÏTA-PSEUDOBOLÏTA-CUMENGEÏTA


Molts barris de Collserola han estat edificats i, a causa d'això han encegat afloraments minerals que antigament podíem visitar. Però, de vegades succeeix el contrari, és a dir, que zones edificades sofreixen una reestructuració que inclou excavacions, la qual cosa dóna lloc a nous afloraments de zones potencialment portadores d'espècies minerals interessants. Aquest ha estat el cas d'unes noves edificacions a Pedralbes-Sarrià, on una reduïda mineralització local d'uns 30x20 cm va quedar al descobert.

Aquest aflorament presentava unes matrius aplític-feldespàtiques, amb unes esquerdes reomplertes amb materials procedents de fluxos externs, que formen una catifa d'aspecte fangós. En elles vam observar unes petites boles submil·limètriques de coloracions verd-blavoses.

Vam recollir un parell de mostres del seu interior i, després d'observar-les l'estereo-microscopi, concloem que no eren les habituals alteracions dels minerals de coure, pel diferent dels seus tons blavosos.

Portem a analitzar les primeres mostres donant com a resultat que es tractava del complex epitàxic boleïta-pseudoboleïta-cumengeïta.

En aquestes mostres observem la presència Cu i d'Ag, la qual cosa ens indica que està present la boleïta, tenint en compte que la pseudoboleïta també pot aportar Ag a la composició. La forma de bipirámide tetragonal, en alguns casos truncada pels pinacoides, ens recorda la cumengeïta, espècie que també podem considerar, ja que és comú que en mitjans rics en clor es formin les associacions: boleïta + pseudoboleïta + cumengeïta, tal com indiquen Fawzy et al. (1981), i que expliquen la variació de composicions en diferents cristalls de les mostres de camp.

La mineralització que observem s'assentava sobre les superfícies de les esquerdes de la roca encaixant, com hem descrit anteriorment, sobre unes capes d'anteriors mineralitzacions, evidenciant la seva neoformació.

Són hidroxiclorurs de coure, plata i plom. El seu color és d'un blau més clar que l'habitual de la boleïta, transparent, amb lluentor vítria. Són minerals tous entorn de 2,5 en l'escala de Mohs), però amb densitats que ronda els 5 g/cm3. Es formen habitualment a les zones d'oxidació de minerals de plom i coure.

La pseudoboleïta es forma, habitualment per alteració de la boleïta, dipositant-se en les superfícies o arestes, o bé substituint-la íntegrament. És un mineral més anisótrop que la boleïta.

Aquests minerals van ser descrits inicialment per José Rosa Villavicencio, en 1868 (encara que es van rebatejar posteriorment i la data oficial consta com 1895) en Santa RosalíaBoleo, Baixa Califòrnia, Mèxic.

La paragènesi associada a aquests minerals és  acantita, galena, calcopirita, guix, malaquita, anglesita, jarosita-K, jarosita-Na, com a més rellevants.

Ha sigut primera cita d'aquesta espècie a Collserola.

Boleïta KPb26Ag9Cu24(OH)48Cl62

Pseudoboleïta Pb31Cu24Cl62(OH)48

Cumengeïta Pb21Cu20Cl42(OH)40 · 6H2O

Coneixent el fet que la pseudoboleïta mai es troba sense boleïta, sobre la qual creix epitàxica, és clar que la boleïta es formarà meta-establement abans de qualsevol deposició de pseudoboleïta. Per tant, la boleïta té una gran varietat de composicions de solució, de la qual pot precipitar.






Fotografies de les mineralitzacions. FOV: 2 mm. Stack: 200 fotos: Autors.


Detall del aflorment. Foto Xavier Tomàs











Selecció d'imatges SEM i anàlisi EDS de mostres de Boleïta/Pseudoboleïta/Cumengeïta amb epitàxi realitzades per Joan Rosell (UB).


Bibliografia

• Fawzy A. ABDUL-SAMAD, D. Alun HUMPHRIES, JOHN H. THOMAS, AND PETER A. WILLIAMS

Agraïments

Agraïm a Joan Rosell la resolució analitica de les mostres i l'ajud amb la tasca de conclusió.


Comentaris