Me Gusta


ACANTITA

Fórmula:     Ag2S

Grup:               Sulfurs

Subgrup:     Acantita

Sistema:     Monoclínic

El nom deriva del grec "Acantha", que fa referència a la forma d'espines en la que es desenvolupen part dels seus hàbits cristal·lins. Té la mateixa fórmula que l'argentita, però és diferència pel seu sistema cristal·lí.

De fet, a temperatura ambient, l'argentita es transforma en acantita per sota de temperatures de 180 °C, perdent la seva estructura cristal·lina inicial, però mantenint la forma, i per això, a temperatura i pressió atmosfèrica ambient, les mostres d'argentita són realment acantita.

El procés d'investigació de les mostres no queda només limitada a les observacions visuals o al estereomicroscòpi, ja que també es poden trobar novetats quan s'observen pel SEM. Aquest és el cas de les mostres de pseudoboleïta que vam analitzar, que mostraven certes zones interessants per estudiar, a causa del contrast que es veia durant amb el SEM, que Joan Rosell, que feia l'anàlisi, ens va aconsellar verificar.

Estava present en quantitats ínfimes i el seu aspecte visual en petits nuclis, metàl·lics i de color gris fosc, i és de fàcil confusió amb moltes altres espècies, però l'anàlisi EDS va demostrar que es tractava d'acantita.

Es va trobar només en unes fines i alterades escletxes hidrotermals del plutó granodiorític que aflora a Pedralbes. L'acompanyaven altres minerals d'alteració, com la boleïtacumengeiïapseudoboleïta, motius de l'estudi inicial de les mostres analitzades ja esmentades amb altra publicació del blogg. Va ser també publicada al butlletí "El Mineralogista", per la nostra entitat A.M.I.C.S per les nostres tasques de divulgació.

Noves recerques de trobar-la en indrets propers va ser infructuosa, per la qual cosa és una localització única i es tracta d'un mineral extremadament rar i una primera cita a Collserola.

No hi ha una fotografia de la mostra, ja que la seva mida i característiques (només unes petites taques negres), no aporten una informació addicional de la troballa ni és prou vistosa per editar-la, i, per aquesta raó publiquem només les fotos SEM.

Les anàlisis van ser realitzades amb tècniques de SEM-EDS per Joan Rosell (UB), confirmant la seva presència en diverses mostres.





Imatges SEM de les mostres d'acantita. Pedralbes. 
Les zones amb més contrast corresponen a on és present l'acantita. 

Anàlisi EDS d'una mostra d'acantita. Pedralbes. 
Presenta petites quantitats de contaminants degudes a la mateixa morfologia de la mostra.







Comentaris