ANATASA

Fórmula: TiO2

Grup: Òxids

Subgrups: Òxids simples

Sistema : Tetragonal

El nom d'aquest mineral deriva del grec "anatasis", que podríem traduir com "allargament", fent esment a la forma estirada dels seus octaedres, i va ser descobert pel naturista i director de mines francès Jean-Godefroy Schreiber a finals del segle XXVIII, però va ser el mineralogista francès René Just Haüy qui la va publicar amb aquest nom l'any 1801.

A Collserola només ha estat localitzada a un indret puntual en les aplites de Sant Pere Màrtir, essent molt rara la seva aparició i més encara en cristall sencer ben format.

Fou de les primeres troballes importants que vam gaudir, essent el company Xavier Tomàs qui va tenir la paciència de filar molt prim en la seva recerca i emportar-se el mèrit de la troballa.

Va ser primera cita a Collserola i una espècie que era poc esperada de trobar, encara que bibliogràficament s'havien citat altres òxids de Titani a Collserola. Aquest fet ens va donar una forta empenta per iniciar un treball d'investigació a fons i amb una base científica i analítica.

És de mides realment submil·limètriques, difícil de localitzar i de distingir en el lloc de la troballa, i va ser en l'estudi per estereomicroscòpi posterior quan vam detectar la seva presència.

Les poques mostres que hem aconseguit recollir són d'un color vermell intens, a vegades amb tons ataronjats, una mica translúcids, amb cares ben definides.

Els hàbits han estat quasi sempre octaèdrics, encara que han pogut determinar-se algun exemplar tabular, i amb combinacions entre ells, sempre inclosos dins la matriu feldespàtica i acompanyada per pirita goethitzada, biotita, quars i jarosita.

Potser avui en dia, les tècniques analítiques ens han permès filar més prim a l'hora de confirmar les espècies minerals, i això és el camí que seguim per validar les recerques.

De fet, aquesta nova espècie, ha estat confirmada per tècniques espectromètriques Raman realitzades per Joan Rosell (UB), per la empresa MicroBeam. i per SEM-EDS per Joan Vinyals(UB). Fou publicada al butlletí "El Mineralogista", per la nostra entitat A.M.I.C.S.