Fórmula: CdS
Grup: Sulfurs
Subgrup: Sulfurs metàl·lics, wurtzita
Sistema: Hexagonal
Henry James Brooke i Arthur Connell van donar nom a aquest mineral en 1840, en honor a Lord Greenock, que era propietari dels terrenys on es va descobrir el mineral durant l'obertura del túnel a Glasgow.
A Collserola és un mineral minoritari, de color grog - verd, íntimament lligat a l'esfalerita de la qual és component habitual com a acompanyant. Per tant, estem parlant de formació secundària en processos hidrotermals i metamorfismes de temperatura mitjana que es desenvolupa en filons de sulfurs encaixonats en la granodiorita de Collserola.
Però ja hem dit que la seva presència és molt minoritària i només hem pogut trobar un indret als termes de Pedralbes- Sarrià, on hem verificat la seva presència.
La matriu és una quarsita embeguda amb sulfurs variats, d'origen hidrotermal, on la greenockita es troba dipositada a les esquerdes, en finíssimes catifes cristal·lines, coexistint amb microcristalls de pirita, esfalerita, galena i arsenopirita, a més d'altres mineralitzacions d'alteració oxidativa procedent d'aquests.
Tenien el color habitual groc-verd que destacava sobre el fosc dels sulfurs on es diposita, formant agregats cristal·lins submil·limètrics, molt bonics. Ja havíem analitzat altres mostres d'aspecte similar (és força comú confondre-la "de visu" amb altres minerals) en altres localitzacions, però la seva confirmació mai havia estat positiva fins aquest moment.
Hem de tenir en compte que ha sigut un mineral citat freqüentment en altres jaciments, però que poques vegades la seva presència ha sigut validada analíticament Per això cal una menció especial d'aquesta espècie com a novetat a Collserola i publicada al butlletí "El Mineralogista" de la nostra entitat AMICS.
En les mostres que vam recollir s'apreciava clarament a la vista aquesta espècie, però, tal com hem comentat, el que val és la confirmació analítica. Les mostres van ser analitzades per tècniques SEM-EDS, essent Joan Rosell (UB) qui va dur a terme l'anàlisi.
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada