Fórmula: KAl2(AlSi3O10)(OH)2
Grup: Silicats
Subgrup: Fil·losilicats, miques
Sistema: Monoclínic
El seu nom fa referència al mineralogista francès Augustin Alexis Damour. El, també mineralogista i geòleg francès Achille Ernest Oscar Joseph Delesse, li va donar aquest nom en l'any 1845.
Realment no és una espècie mineral, sinó una varietat, més concretament d'una varietat de moscovita. Vam tenir la sort de coincidir amb certes obres de construcció urbana que estaven fent a un dels carrers del barri de Finestrelles, que deixaven al descobert pegmatites de quars amb presència de miques, turmalines i petites andalusites recobertes amb làmines de damourita.
Té un aspecte clarament micaci que recobreix en la major part la superfície de l'andalusita, d'un color rosa-daurat que es desprèn fàcilment.
A Collserola ha estat citada ja en els primers temps de la geologia catalana amb el nom de "damaurita", com Font i Sagué, fent referència a les làmines que envoltaven a les andalusites de Sant Pere Màrtir.
També citada a l'obra de Llorenç Tomás "Els Minerals de Catalunya":
"L'any 1898, en el Bull. Soc. geol. France, vol. 26, pàg. 763, donà compte el Dr. Almera que en el Tibidabo es troben pissarres amb aquesta mica, deguda a la transformació de l'andalucita, segons Barrois; conservem exemplars d'aquesta pissarra, en les quals hom la veu perfectament caracteritzada".
Finalment està citada a la revista "Mineralogistes de Catalunya" com a una "alteració de les andalusites de les pissarres de Sant Pere Màrtir, de color gris-blancós".
Per més informació sobre l'espècie a la qual pertany, cal consultar les especificacions de la moscovita, però realment està molt més relacionada amb l'andalusita per entendre la mineralogènesi.
Andalusita
Fórmula: Al2(SiO4)O
Grup: Silicats
Subgrups: Nesosilicats
Sistema: Ortoròmbic
Es va anomenar així per l'error inicial que el mineralogista francès Jean-Claude Delamétherie l'any 1789 en suposar que les mostres que va analitzar venien d'Andalusia, quan en realitat eren procedents de Guadalajara.
Ha estat citat en diversos treballs i bibliografies, des del segle XIX fins ara, com a mineral interessant localitzat entre els filons de quars i les pegmatites de Sant Pere Màrtir.
De fet, ha sigut esmentada anteriorment la seva particularitat d'estar envoltada de damourita, però que només és una moscovita producte de la degradació d'aquesta andalusita.
La seva presència confirma les mineralogènies a baixa pressió temperatura a la zona de metamorfisme de contacte on es troba. És un mineral típic amb aquestes condicions de formació.
Podem trobar-la també a les llicorelles de la zona, com una altra varietat d'andalusita, en forma d'inclusions en creu anomenada quiastolita.
Ens ha sigut complicada la seva recerca, ja que no aconseguíem trobar els indicis esmentats a la bibliografia, i va ser gràcies a les obres que estaven fent als carrers de Finestrelles, que vam localitzar-la a les pegmatites que afloraven als talls del terreny.
No hem pogut trobar exemplars de mides centrimètriques, però si que hem pogut extreure alguns cristalls prismàtics mil·limètrics, de colors pàl·lids a intensa coloració rosa.
Estaven molt integrades en la matriu dels filons de quars que travessen les llicorelles de l'ordovícic, a Sant Pere Màrtir, en el seu vessant sud, acompanyada de turmalines, feldespats, quars i i moscovita. Presenten molt poca integritat i es desfeien de seguida en intentar deixar les cares dels cristalls a la vista. Tot i això, hem pogut gaudir d'alguna troballa per poder-la presentar en bones condicions.
L'andalusita és un mineral prou conegut a Collserola des de fa molts anys en els quals han pogut recollir-se magnífics exemplars, però ara ja no és fàcil de trobar.
Ha estat citada per J.M. Mata al llibre "Els Minerals de Catalunya":
"Sant Pere Màrtir (dins el terme de Barcelona): A la Font del Lleó ..... A prop hi ha mineralitzacions de coure relacionades amb uns granits, amb la presència de calcopirita, molibdenita, goethita, atzurita, malaquita i quars; també hi ha andalusita, quiastolita i turmalina, entre els esquists".
Mossen Norbert Font i Sagué a l'any 1 906 ja va fer una nota als butlletins de "Història Natural dels Països Catalans" sobre la presència d'andalusita a Sant Pere Màrtir:
"La serralada del Tibidabo ens es ja prou coneguda pels seus importants minerals y roques de origen metamórfich, de molts dels quals ens haviem ocupat ja en aquexes matexes planes; pero noves investigacións van descubrint cada dia altres rareses mineralógiques que havien passat desaparcevudes als primers exploradors.
A Sant Pere Mártir era ja coneguda la varietat d'Andalusita anomenada Chiastolita que es troba abundanta en forma de afulles radiantes en les pissarres metamófiques més properes al granit, ó sia, demunt meteix de la Font de la Magnesia; pero en la darrera excursió de Geología práctica qu´ en aquella localitat ferem ab els alumnes de la classe de Geologia Catalana, un d'aquestos, el Sr. Tomas, recullí de un filonet de pegmatita ab turmalina que hi ha a mitja vessant de la montanya, abundants trossos d'aquella roca hont entre'ls prismes de turmalina s'hi veuhen els característichs de la Andatusita de color rosada, empastats dintre del cuarz.
Citem aquesta nova trovalla per a estimular als coleccionistes y alumnos a fi de que cerquen sempre ab cuydado fins en les localitats que ja 's creuhen estudiades, donchs may ho son prou tractantse de la llur geología, sobretot quan el terreno es metamórfich, donchs en aquest cas, per minuciosa que siga la exploració, may sera suficient".
Llorenç Tomás fa esment a la cita anterior en el llibre "Els Minerals de Catalunya":
"En el número 3 de l'any 1906, del But. I. C. d'H. N., Mn. Font i Sagué donà compte que la trobàrem en una pegmatita del vessant del Tibidabo, sota Sant Pere Màrtir, en petits cristalls, alguns molt perfectes, de color rosat o amoratat, empastada en quars i acompanyada de turmalina: més tard la recollírem en el mateix indret amorfa granuda: enposseïm exemplars en la nostra col·lecció particular.
El Dr. Almera (Bull. Soc. geol. France, vol. 26, any 1898) la cità com un dels elements de les pissarres metamòrfiques del dit Tibidabo; cita comprovada per W. Meier (Kont. Tibid.), sense que assenyali haver-la trobat en la pegmatita".
I la nostra tasca continua per recerca i revisió del que hi podem trobar de nou a antics jaciments.
No vam considerar l'opció d'anàlisi per confirmar la mostra, ja que l'observació visual de les seves característiques físiques lligades amb l'ampli ventall d'informació bibliogràfica al respecte, vam considerar prou per a la seva validesa.
Aquestes dues fotografies mostren les pegmatites de quars on eren incloses les andalusites.
Fotos: Autors
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada