Me Gusta


ZALESEIITA


Fórmula: CaCu6(AsO4)2(AsO3OH)(OH)6·3H2O

Grup: Fosfats, arsenats i vanadats, mixita

Subgrup: Arsenats amb anions addicionals

Sistema: Hexagonal


La seva etimologia esdevé de la localitat de Txeca de Zálesí, coneguda pels seus dipòsits d'urani, i va ser descrita pels mineralogistes Txecs Jiří Sejkora, T. Rídkošil i V. Šrein l'any 1999. Durant molt temps va ser denominada com a Ca-Agardita, nom que rarament es fa servir en l'actualitat.

Es tracta d'una espècie amb forta similitud amb la plumboagardita (Agardita-Pb), de la que només es diferència pel contingut amb Ca, superior al de la suma de terres rares.

De fet, va ser trobada per nosaltres a Collserola l'any 2012, amb paragènesi amb d'agardites i altres arsenats (inclosa l'agardita-Pb), fet pel qual des d'un principi vam haver de determinar diverses vegades, mostra a mostra, ja que suposàvem que es tractava una sola espècie i en realitat teníem un recull d'espècies diferents del grup de la mixita, totes recollides en el mateix indret.

Aquestes espècies només poden ser identificades per tècniques analítiques d'alta precisió, on la quantificació elemental és un imprescindible. Les tècniques que buscàvem per la identificació serien la microsonda electrònica, la difracció de raig X, SEM-EDS, Ramanetc... Vam recórrer als vies que teníem al nostre abast per poder dur a terme aquestes tasques, que, finalment, van encaminar cap al Dr. Joan Vinyals (d.e.p.) a la U.B.

És un mineral del grup de la mixita, com hem comentat abans, i per això comparteix l'estructura amb les agardites, essent només diferenciables per la seva composició química quantitativa.

Té certa semblança aparent amb la malaquita, auricalcita i altres minerals amb Cu, per la qual cosa cal verificar sempre els minerals que tenen un aspecte similar, perquè en certes ocasions surten aquestes sorpreses.

La seva formació està relacionada amb la fase oxidativa de dipòsits hidrotermals amb presència d'arsenopirita i de roques granítiques amb contingut de terres rares, sempre associada a altres arsenats, malaquita, atzurita, wulfenita i òxids de Fe, Mn i Pb.

És una espècie molt rara a Collserola. De fet va ser primera cita i ho vam publicar al butlletí "El Mineralogista" de la nostra associació A.M.I.C.S.

La vam trobar únicament a un indret als termes de Pedralbes-Sarrià, entre les fissures de la granodiorita, on hi havia presència de petits filons hidrotermals de sulfurs (arsenopirita entre altres), amb la paragènesi anteriorment citada.

Es presenta en agrupacions cristal·lines d'hàbit acicular o radial, amb un color verd clar que pot variar de tonalitat, i un aspecte sedós, sempre de mides sub-milimètriques.

La mida dels cristalls varia des de 0,1 a 0,3 mm., i es presenta en forma d'esfèrules formades per agrupacions cristal·lines aciculars, com es pot apreciar a la foto.

En algunes de les mostres que vam dur a analitzar posteriorment, va predominar la suma dels lantànids sobre el Ca (amb o sense presència de Pb ) el que va confirmar noves espècies trobades a l'indret, que descriurem en altre apartat més endavant.

Les primeres anàlisis les va dur a terme el Dr. Joan Vinyals (UB) per mitjà de tècniques SEM-EDS. Posteriorment, Joan Rosell va determinar vàries mostres que tenien una composició compatible amb aquesta espècie.


Zalesiita. Pedralbes-Sarrià. Ample Foto: 2 mm. Fotografia: Joan Rosell (UB).



Detall del filonet de galena amb força material en estat d'oxidació, on vam localitzar la mostra.
Fotografia: Autors.






Espectre EDS i fotografia SEM realitzades per Joan Vinyals (UB).







Comentaris