Fórmula: Zn5(CO3)2(OH)6
Grup: Carbonats i nitrats
Subgrup: Carbonats sense ions addicionals
Sistema: Monoclínic
Potser no sigui una novetat mineral a Collserola, però sempre és interessant confirmar les espècies que son i han sigut presents als jaciments dels jaciments de la Serra.
El nom d'aquesta espècie fa referència a la seva composició química que conté Zn i grups hidroxil provinents de la seva hidratació, ja que "hidro" és un prefixi provinent del grec que significa aigua. Va ser el mineralogista alemany Gustav Adolph Kenngott qui ho va publicar en l'any 1853 amb aquest nom.
Originada a partir d'un alt grau d'alteració oxidativa de l'esfalerita en els voltants dels filons o dipòsits hidrotermals, freqüentment formant capes superficials.
Rares vegades forma cristalls, de fet, a Collserola només hem trobat com a masses terroses o crostes i com a petites associacions globulars microcristal·lines que es formen en petites geodes i figures en les roques dels encaixants, essent les més destacables per la seva estètica aquelles que es formen sobre les superfícies del quars.
L'esfalerita, mineral originari de la hidrocincita, ha sigut fruit d'explotació de minerals metal·lífers a Collserola, si bé no tant com la galena, però sempre associada a aquesta, per la qual cosa la seva paragènesi és, gairebé, la mateixa en la major part dels indrets.
Però no és un mineral abundant a Collserola. Ja el Dr. Font i Sagué, en un petit estudi que va realitzar sobre la muntanya de Sant Pere Màrtir, la cita, dient que "és molt escassa".
En la nostra recerca hem verificat la seva presència a la "Mina Juanita", unes explotacions principalment de galena, que van tancar l'any 1936, amb paragènesi amb esfalerita, smithsonita, cerussita, anglesita i quars principalment.
També a les explotacions del filó de barita que hi ha a la Carretera de les Aigües a l'altura de la Font del Lleó, que mot probablement pertanyien a la "Mina Julia", on la paragènesi era també amb malaquita, atzurita, hemimorfita, wulfenita i coronadita a més de les anteriors.
De fet, es troba habitualment on hi ha dipòsits d'esfalerita. Al llarg de la granodiorita, als termes de Pedralbes-Sarrià es poden apreciar diversos filons d'esfalerita de petits gruixos, on hem confirmat la presència d'hidrocincita. Molt associats a dipòsits de calcita, barita i fluorita travessant la roca, amb una paragènesi mineral més amplia per la presència d'arsenopirita i els consegüents minerals secundaris d'alteració relacionats amb les terres rares provinents dels fluxos de la granodiorita.
A l'obra de Llorenç Tomàs "Els Minerals de Catalunya" està citada:
"D'aquest carbonat de zinc sols podem, dir com a curiositat mineralògica, que fou assenyalat per Mn. Font i Sagué a Sant Pere Màrtir, Tibidabo, juntament amb altres minerals de què ja havem fet esment".
A la revista "Mineralogistes de Catalunya" també està citada a la "Mina Juanita", associada a "blenda". Aquest apunt ens va dur, ja en un inici, a analitzar mostres per SEM-EDS a l'Institut Almera, ter tal de confirmar l'espècie, i, posteriorment, confirmada per les mateixes tècniques analitiques per Joan Rosell (UB).
Originada a partir d'un alt grau d'alteració oxidativa de l'esfalerita en els voltants dels filons o dipòsits hidrotermals, freqüentment formant capes superficials.
Rares vegades forma cristalls, de fet, a Collserola només hem trobat com a masses terroses o crostes i com a petites associacions globulars microcristal·lines que es formen en petites geodes i figures en les roques dels encaixants, essent les més destacables per la seva estètica aquelles que es formen sobre les superfícies del quars.
L'esfalerita, mineral originari de la hidrocincita, ha sigut fruit d'explotació de minerals metal·lífers a Collserola, si bé no tant com la galena, però sempre associada a aquesta, per la qual cosa la seva paragènesi és, gairebé, la mateixa en la major part dels indrets.
Però no és un mineral abundant a Collserola. Ja el Dr. Font i Sagué, en un petit estudi que va realitzar sobre la muntanya de Sant Pere Màrtir, la cita, dient que "és molt escassa".
En la nostra recerca hem verificat la seva presència a la "Mina Juanita", unes explotacions principalment de galena, que van tancar l'any 1936, amb paragènesi amb esfalerita, smithsonita, cerussita, anglesita i quars principalment.
També a les explotacions del filó de barita que hi ha a la Carretera de les Aigües a l'altura de la Font del Lleó, que mot probablement pertanyien a la "Mina Julia", on la paragènesi era també amb malaquita, atzurita, hemimorfita, wulfenita i coronadita a més de les anteriors.
De fet, es troba habitualment on hi ha dipòsits d'esfalerita. Al llarg de la granodiorita, als termes de Pedralbes-Sarrià es poden apreciar diversos filons d'esfalerita de petits gruixos, on hem confirmat la presència d'hidrocincita. Molt associats a dipòsits de calcita, barita i fluorita travessant la roca, amb una paragènesi mineral més amplia per la presència d'arsenopirita i els consegüents minerals secundaris d'alteració relacionats amb les terres rares provinents dels fluxos de la granodiorita.
A l'obra de Llorenç Tomàs "Els Minerals de Catalunya" està citada:
"D'aquest carbonat de zinc sols podem, dir com a curiositat mineralògica, que fou assenyalat per Mn. Font i Sagué a Sant Pere Màrtir, Tibidabo, juntament amb altres minerals de què ja havem fet esment".
A la revista "Mineralogistes de Catalunya" també està citada a la "Mina Juanita", associada a "blenda". Aquest apunt ens va dur, ja en un inici, a analitzar mostres per SEM-EDS a l'Institut Almera, ter tal de confirmar l'espècie, i, posteriorment, confirmada per les mateixes tècniques analitiques per Joan Rosell (UB).
Hicrocincita. Font del Lleó. Ample foto: 6 mm. Fotografia: Autors.
Hicrocincita. Pedralbes-Sarrià. Ample foto: 6 mm. Fotografia: Autors.
Hicrocincita. Mina Juanita. Foto SEM realitzada per l'institut Almera
Hicrocincita. Mina Juanita. Anàlisi per tècniques EDS realitzat per l'institut Almera
.jpg)
Hicrocincita. Sarrià. Foto SEM realitzada per Joan Rosell (UB)
Hicrocincita. Sarrià.. Anàlisi per tècniques EDS realitzat per Joan Rosell (UB)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada