Fórmula: CaF2
Grup: Halurs
Subgrup: Halurs simples, fluorita
Sistema: Cúbic
És un mineral prou conegut a Collserola per haver sigut motiu d'explotació a diversos jaciments, si bé no ha sigut prou conegut com a cristal·litzat.
El nom deriva del llatí "fluere" que vol dir fluïr, per la seva funció com a fonent per l'ajut a fluïdificar l'escòria. Va ser el químic italià Carlo Antonio Galeani Napione qui la va publicar amb aquest nom l'any 1797.
Aquest mineral és típic per la seva termoluminescència pròpia de l'espècie, que consisteix en la propietat d'emetre llum quan és estimulada tèrmicament, així com la propietat en algunes d'elles de poder capturar la llum ultraviolada i emetre en forma de llum visible, fenomen que s'anomena fluorescència.
A Collserola apareix majoritàriament com a origen hidrotermal de baixa temperatura, per la solidificació dels fluids a les escletxes de la roca encaixant, encara que s'han trobat mostres amb origen pegmatític i a les cavitats de roques ígnies com la granodiorita de Pedralbes- Sarrià. És un mineral majoritari a Collserola i motiu de diverses explotacions que van des del plutó granodiorític fins a Torrebaró.
A la "Mina Juanita" hem localitzat filons de fluorita d'alguns mm a cm de gruix, així com cristalls aïllats cúbics, transparents de color blanc-grog sobre quars, solent ser de mida reduïda, i com a masses cristal·lines.
A la Carretera de les Aigües, a l'altura de la Font del Lleó, es presenta en cristalls cúbics submil·limètrics, transparents a translúcids de color blanc-rosat, com a agregats microcristal·lins sobre quars i també amb vetes massives compactes acompanyant a altres minerals ortogenètics del filó.
Hem de fer esment de cristalls ben formats però mil·limètrics a les escletxes de la granodiorita en els termes de Pedralbes-Sarrià.
També present a diverses explotacions i en indrets puntuals a Horta, Canyelles, Torrebaró, on és fàcil trobar-la en forma d'espats, massiva.
Citada per Llorenç Tomàs al llibre "Els Minerals de Catalunya":
"Es presenta en petits filons als voltants de Barcelona; a Pedralbes, en un clap de granit, és amorfa, semitransparent, blanca o verdosa, va acompanyada de petites taques de galena i de molibdenita; a Horta cristal·litzada en cubs amb baritina; i de Sant Andreu Llorenç Tomàs de Palomar, sobre l'Hospital de Sant Pau".
J. M. Mata al seu llibre "Minerals de Catalunya" la cita també:
"A la Font del Lleó, hi ha mineralitzacions filonianes, encaixonades entre les pis sarres de l'Ordovicià, que foren explotades. Els minerals són calcopirita, esfalerita, galena, pirita. pirrotina(i), goethita, hematites, pirolusita, fluorita, atzurita, calcita, cerussita, malaquita, anglesita, baritina i quars".
No vam considerar necessària la seva anàlisi confirmativa per l'evidència de l'exàmen visual.
Fluorita. Pedralbes-Sarrià. Ample fotos: 4 mm. realitzada pels autors
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada