ANGLESITA

Fórmula: Pb(SO4)

Grup: Sulfats i cromats

Subgrups: Barita

Sistema: Ortoròmbic

Aquest mineral va ser descobert com a nova espècie pel geòleg i químic britànic William Withering a l'illa d'Anglesey l'any 1783, donant-li el nom d'aquesta localitat.

Com la cerussita, amb la que està fortament associada, és un mineral d'alteració procedent de minerals primaris de plom, que han sofert un procés oxidatiu vehiculat per dissolucions àcides de sulfurs en degradació, com la galena, un dels minerals més explotats a Collserola.

Però no és l'únic mineral que es forma amb aquestes condicions oxidatives, i per això, depenent dels minerals presents que l'acompanyen, pot estar amb paragènesi de malaquita, atzurita, mimetita, smithsonita, i un llarg etcètera.

Com hem comentat abans, el sulfur de plom, la galena, en condicions d'oxidació i humitat, forma deliqüescències de sulfúric que es recombina novament amb el plom formant aquesta espècie, dit d'una altra manera, s'origina per la sulfatació directa de la galena, normalment, o per acció de concentració i recristal·litzacions de les solucions formades durant el procés.

En el primer cas l'evidenciem per cercles concèntrics de microcristalls sobre nuclis de galena pràcticament inalterada, i en el segon, per cristalls una mica més allunyats de la galena.

Encara que no és un mineral abundós a Collserola, sí que hem pogut determinar la seva presència a diversos indrets, sempre amb les condicions abans descrites:

A les esquerdes del plutó granític al terme de Sarrià, associada a filons de galena de pocs cm de potència, en forma de dipòsits sobre la galena. També a la mina "Maria Juanita", lloc ja esmentat a les bibliografies i a treballs i tesis universitàries.

A prop del Monestir de Pedralbes, en bonics però submil·limètrics cristalls en petites geodes a la granodiorita.

A la Carretera de les Aigües, a les zones d'oxidació del filó de barita, tal com ho cita J.M. Mata al seu llibre "Minerals de Catalunya" amb aquest text:

"Sant Pere Màrtir (dins el terme de Barcelona): A la Font del Lleó, hi ha unes mineralitzacions filonianes, encaixonades entre les pissarres de l'Ordovicià, que foren explotades.

Els minerals són calcopirita, esfalerita, galena, pirita. pirrotina (i), goethita, hematites, pirolusita, fluorita, atzurita, calcita, cerussita, malaquita, anglesita, baritina i quars".

És evident que hi ha molts llocs on es pot trobar aquesta espècie, ja que, com hem esmentat abans, es forma allà on la galena entra amb processos d'oxidació o degradació, encara que nosaltres no hem pogut evidenciar-la en més jaciments, i donada la protecció com a Parc Natural, hem decidit no aprofundir innecessàriament aquest estudi a més llocs perquè ja és una espècie confirmada, encara que deixem oberta una porta per si sorgeix alguna oportunitat.

Ha sigut identificat analíticament i confirmat en diverses ocasions, mitjançant SEM-EDS per Joan Vinyals (UB) i Joan Rosell (UB).