Me Gusta


AGARDITA


Tot va començar amb la primera troballa i consegüents anàlisis, confirmacions i re-confirmacions de les mostres minerals que vam recollir en el seu dia. Algunes confirmacions ens van donar lloc a dubtes fins que vam concloure que, tal com expliquem en endavant, hi havia mineralogènies diferents concordants en una mateixa mostra. Tot anava en funció de la disposició d'elements durant les mineralitzacions.

Totes les espècies s'han trobat únicament a un sol indret i amb les mateixes condicions de formació, essent principalment a les zones d'alta oxidació, encara que també han aparegut a la granodiorita i en la roca de contacte. Comentem les espècies i ho validem amb la determinació analítica de cada una. Les característiques són les següents:


Grup: Fosfats, arseniats i vanadats

Subgrups: Arseniats. Mixita

Sistema: Hexagonal


Agardita - Ce      Fórmula: CeCu6(AsO4)3(OH)6 · 3H2O

Agardita - La      Fórmula: LaCu6(AsO4)3(OH)6 · 3H2O

Agardita - Ne      Fórmula: NdCu6(AsO4)3(OH)6 · 3H2O

Agardita - Y       Fórmula: YCu6(AsO4)3(OH)6 · 3H2O

Agardita - Pb      Fórmula: (Pb,REE,Ca)Cu6(AsO4)3(OH)6 · 3H2O(OH)4


El nom de l'espècie ve determinat en honor a Jules Agard, que va ser un geòleg de l'entitat francesa "Bureau de Recherches Géologiques et Minières de Orléans".

Les agardites són, en el seu conjunt, arsenats de terres rares, lleugerament radioactius. Són espècies procedents de l'alteració de minerals de Cu, interactuant amb fluids arsenificats originats per minerals primaris d'As, com l'arsenopirita en aquest cas.

Els granits contenen petites quantitats de terres rares i, amb el pas del temps, aquests elements van fluint i interaccionant amb els agents externs, donant pas a formacions de compostos minerals amb aquests ions.


Es troben associats en paragènesi a esfalerita, galena, calcopirita, siderita, wulfenita, cerussita, anglesita, jarosita, òxids de Fe i Mn, mimetita i altres arsenats.

Apareix en esquerdes i espais de gruix mot reduït, sobre els 10 mm, amb un alt grau d'oxidació. Forma, principalment, agregats aciculars sobre una catifa negra de coronadita i altres òxids de Fe-Mn-Pb.

Els cristalls, sempre de mides submi·limètriques, solen ser de color verd pàl·lid o blavós, encara que apareixen alguns amb tonalitats més fosques per la presència de ferro i altres contaminants, i per això les seves tonalitats són relativament variables.

La majoria de les mostres analitzades presentaven nivells variables de Y, NdPb, La i Ce, per la qual cosa la identificació es va basar precisament en la predominança d'uns respecte a altres i sempre amb la relació amb el Ca present, descartant sempre els ions contaminants, com Mn, Fe i Zn.

Les espècies es van confirmar per espectrometria Raman i/o per tècniques EDS, per tal de verificar-les i determinar-les d'acord amb la seva coincidència amb els patrons corresponents.

En el cas concret de l'agardita-Pb (o Plumboagardita), la identificació va requerir diverses confirmacions analítiques, per avaluar la proporció de Ca i RREE amb el Pb. La presència de Pb en la proporció correcta, va confirmar que es tractava d'aquesta espècie.

En referència a la Agardita-Pb espècie hauria estat la primera cita a Espanya, d'haver-se publicat alguna ressenya tot just el seu descobriment l'any 2012, però, tot i així, les agardites son primera cita a Collserola.

S'ha de dir que, realment, les proporcions dels ions- RREE-Pb en la seva composició, són una mica variables en un mateix cristall. Analitzada en diferents seccions d'una mostra, podia donar resultats quantitatius corresponents a espècies diferents.

Però aquest fet ja és propi d'aquest tipus de minerals, en què la seva formació i desenvolupament està fortament vinculada a les aportacions dels fluids de l'entorn al llarg del seu creixement.

Com hem comentat abans, la zona de la trobada s'enclava al plutó granític de Collserola, sent difícil anomenar una situació concreta, ja que hem trobat mostres a diferents punts d'aquest plutó, sempre la paragènesi comentada anteriorment.

L'anàlisi inicial fet l'agost del 2012 va ser realitzat per Joan Rosell a través de la Fundació Bosch-Gimpera i publicada al butlletí "El Mineralogista", per la nostra entitat A.M.I.C.S. Posteriorment, al llarg del temps, hem anat analitzant la resta de mostres que presentem, i seguirem l'estudi fins concloure'l finalment.


Agardita-Nd. Pedralbes-Sarrià.Ample de foto: 4 mm. Fotografia: Autors.


Agardita-Nd Pedralbes-Sarrià. Ample de fotos: 1-2 mm. Fotografies: Geospectra.

Agardita-Nd. Espectre EDS. Anàlisi realitzat per Geospectra.


Agardita-Ce. Foto SEM, espectre EDS i espectre Raman. Anàlisi realitzat per ---------

Agardita-Ce. Pedralbes-Sarrià. FOV: 2mm. Fotografia autors. 




Agardita-Y. Foto SEM i espectre d'anàlisi EDS. Realitzat per xxxxxx


Agardita-Y. Espectres d'anàlisi EDS. Realitzat per Geoospectra

Agardita-Y. Espectre anàlisi Raman, foto SEM i fotografia realitzades per Geospectra.







Agardita-Pb. Pedralbes-Sarrià. Fotografia, SEM i espectres EDS realitzats per Joan Rosell (UB).




ALTRES MINERALS DEL GRUP DE LES MIXITES NO ANALITZATS

La recerca d'aquestes espècies minerals encara no ha acabat. Seguim sel·leccionant mostres compatibles visualment amb aquestes espècies pel seu anàlisi i confirmació. Com diuen tot sovint  .... continuarà en un proper episodi.



























Comentaris