WULFENITA

Fórmula: Pb(MoO4)

Grup: Sulfats wolframats i molibdats

Subgrup: Molibdats sense ions addicionals

Sistema: Tetragonal

Aquesta espècie es coneixia ja abans del segle XVIII, però va ser l'any 1772 quan el naturista i mineralogista hongarès Ignaz von Born qui el va anomenar amb el complicat terme "plumbum spatosum flavo-rubrum, ex Annaberg, Austria".

No va tardar gaire, l'any 1781, que el metge, botànic i químic austríac Joseph Franz Edler von Jacquin que el va rebatejar com a "Kärntherischer bleispath", però va sofrir varies redenominacions menys importants fins a arribar a la denominació actual.

El nom definitiu fa referència al geòleg i mineralogista sèrbi Franz Xavier von Wulfen, essent el físic, geòleg i mineralogista austríac Wilhelm Karl von Haidinger qui el va anomenar l'any 1845 en reconeixement dels estudis que va fer sobre els minerals austríacs.

Aquest mineral pot formar sèries de solució sòlida amb la stolzita per substitució del Mo per W, en jaciments on aquest element és present.

La wulfenita és un mineral secundari format a partir de l'alteració de la molibdenita i/o de la galena en jaciments hidrotermals en processos d'alteració oxidativa. Se li denomina també el plom groc.

L'oxidació dels sulfurs presents genera àcid sulfúric que, d'una banda, actua com a agent per a alliberar el Pb de la galena en forma de solució, i, per una altra, també allibera el molibdè en forma d'àcid molíbdic. La combinació de tots dos en l'ambient d'oxidació on es troben en les zones de concentració, dóna lloc a la wulfenita.

Acostumaven a estar acompanyades de gangues calcàries, quars, barita, fluorita, etc... L'oxidació d'aquests sulfurs, per acció i contacte amb agents externs van originar diversos minerals secundaris d'oxidació.

Els fluids hidrotermals van facilitar el transport del molibdè per les fissures de l'encaixant cap als nuclis de plom, mineralitzant el molibdat de plom, o sigui, la wulfenita.

Sempre l'hem trobat associada a cerussita i esfalerita. En algunes localitzacions, està molt lligat a òxids de Fe i Mn i hemimorfita i en altres ho està amb òxids de Fe-Mn.

Sol formar cristalls molt fràgils, prismàtics, tabulars o piramidals de secció, normalment quadrada, amb colors des del groc pàl·lid fins al taronja-vermell.

Es troben formant gran varietat de belles associacions cristal·lines, en cristalls aïllats o massiva, omplint petites fissures de l'encaixant, dipositades sobre les parets de petites fissures i en les cavitats del quars i barita, formant bells agregats en roseta, en llibre, i també aïllats. Apareixen com plantats verticalment o horitzontalment sobre la matriu.

La major part de les mostres presenten cares ben formades, a vegades amb arestes bisellades, encara que no és freqüent.

S'ha de reconèixer que és un dels minerals que més ens ha cridat l'atenció entre tots els que hem localitzat, sens dubte, per la diversitat i bellesa dels seus hàbits, agrupacions i formacions diversses, el que ens ha decidit a dedicar-li un espai més ampli.

El primer esment d'aquest mineral va ser a la revista "Treballs del Museu de Ciències Naturals de Barcelona; Dades per a la Mineralogia de Catalunya", on s'esmenta la wulfenita d'Horta, pertanyent a la col·lecció Vidal, de la qual hi ha tres petits trossos amb el següent text en l'etiqueta:

"Galena amb cristalls lamel·lars, de la mina de plom d'Horta, propietat del Sr. D'Astek. Novembre 1911".

Però a partir d'aquesta cita, no hem vist més cites que la d'Eugèni Bareche al llibre "Els Minerals de "Catalunya segle XX":

"En una pedrera de la Ctra. de les Aigües a. Sant Pere Màrtir, en cristalls tabulars d'uns 2 mm i en cristalls bipiramidals de color taronja a. groc; també a. la mina <› i a. Torre Baró, en cristalls tabulars groguencs, amb barita {Tomás/Vera}. També a les antigues mines d'Horta".

Això ens va animar a fer un estudi més ampli d'aquesta espècie, ja que la seva presència a Collserola és prou important i extensa, a més de l'espectacular de les seves formacions cristal·lines, encara que són submil·limètriques en la major part.

Vam partir de la cita que el Sr. Emir H. D'Astek, veí de Barcelona, havia sol·licitat una mina de plom anomenada "Maria", que estava a Horta, però la seva ubicació es trobava en el vessant nord-oest de la muntanya del Carmel.

Segurament, si s'ha de jutjar per les cites en bibliografia, les bipiramidals van ser extretes del jaciment en els primers temps de la mineralogia de Collserola, quan eren més freqüents.

Hi ha hagut moltes explotacions mineres al llarg de la història de la Serra de Collserola, però poques referències a aquest mineral, ja sigui pel seu desconeixement inicial, o pel poc interès que representava inicialment.

Però les nostres recerques van començar realment amb la referència d'aquelles mostres de wulfenita de la Font del Lleó que Guillem Pasqual, magnífic mineralogista, i millor persona (D.E.P.), ens feia arribar per gaudir d'aquelles espectaculars formacions.

A Collserola, ha estat conegut des de bastant temps aquest filó de barita amb galena de la Font del Lleó, que travessa les pissarres de l'ordovícic al terme de sant Pere Màrtir- Pedralbes, anomenat també com a "Punto Uno", a causa d'un grafiti que hi ha a la paret. A la Font del Lleó és l'espècie més representativa del jaciment, juntament amb l'hemimorfita.

Les constants visites de col·leccionistes al llarg del temps, fan que, avui dia, ja sigui extingida la presència d'aquest mineral a aquest jaciment. També comentar que és molt difícil l'accés que hi ha actualment. Igualment és cert que molts col·leccionistes disposen avui d'algun exemplar d'aquesta zona a causa de l'abundor de recerques que s'han fet.

Així mateix hem pogut constatar la seva presència al terme del districte de Sarrià. Aquests jaciments són al plutó granític de la zona i roques metamòrfiques adjacents, sorgeixen de fissures omplertes amb successives emanacions de fluids hidrotermals a través d'elles, les quals van ser dipositades de forma seqüencial, formant capes.

Els cristalls molt rarament superaven els 5 mm, presentant aquests un hàbit tabular, però la major part tenen un hàbit piramidal o bipiramidal i una mida menor d'1 mm.

Als granits d'Horta també hem pogut verificar la seva presència, però de forma molt escassa.

Segons avançàvem en les nostres investigacions, hem anat verificant la seva presència en diverses localitzacions, des de Sant Pere Màrtir fins a Torre Baró, en un seguit de microafloraments, sempre associada a la presència de galena en els seus voltants en bona varietat d'hàbits i associacions, com s'observa en les fotografies.

La major part els exemplars examinats són tabulars o prismàtics, d'un color groc pàl·lid i lluentor cerosa, mai majors dels 3 mm.

Les anàlisis que hem realitzat descarten la presència de substitució del Pb o Mo per altres metalls, per la qual cosa no podem verificar cap varietat d'aquesta espècie. Cal comentar que alguns exemplars es van analitzar també per descartar-la com mimetita pel seu aspecte molt similar. Van ser realitzats mitjançant tècniques SEM-EDS per Joan Rosell i Joan Vinyals (UB), que van confirmar la presència de l'espècie a Collserola i diferenciar-la de la mimetesa.

Fem un petit recull fotogràfic de les mostres d'aquest mineral perquè pugueu jutjar.