AURICALCITA

Fórmula: (Zn,Cu)5(CO3)2(OH)6

Grup: Carbonats, nitrats i borats

Subgrup: Carbonats amb altres ions

Sistema: Monoclínic

"Oreikalkos" era el nom grec amb el qual es definia un aliatge de coure i zenc. "Aurichalcum" era un nom llatí que significava coure grog, coure de Corinto o coure de montanya, entre altres noms.

No està clar del tot de qui el va anomenar inicialment, encara que, es fa referència en les bibliografies al mineralogista i naturista francès Eugène Louis Melchior Patrin, que l'any 1788 el va esmentar i descriure, i posteriorment Theodor Bottger, li va donar finalment el nom actual.

Es forma per la meteorització dels minerals primaris de coure i zenc, a les zones d'oxidació estant molt lligat a l'atzurita i malaquita en la seva mineralització per aigües carbonatades.

No és un mineral abundant, més aviat al contrari, però s'han pogut trobar a alguns indrets de Collserola, en els jaciments on hi ha sulfurs hidrotermals. De fet és la primera cita a Collserola d'aquesta espècie i la vam publicar al seu dia en la revista "El Mineralogista" de la nostra associació A.M.I.C.S.

S'ha trobat en un filó metal·lífer que travessa la granodiorita a l'altura de la Carretera de les Aigües, en forma de cristalls aciculars, formant esferes de color blau turquesa de poc més de 2 mm. de diàmetre. Els cristalls individuals són difícilment determinables.

També ha aparegut als termes de Sarrià-Pedralbes, com a tènues i sedoses fulles microcristal·lines, de color blanc-blavós que s'assemblen a diminuts vels. Igualment s'ha presentat en forma de pàtines i agregats fibrosos.

Les primeres mostres, en forma d'agregats globulars van ser analitzades mitjançant EDS per Joan Vinyals (UB), donant com a resultat un carbonat hidratat de coure i zenc.

Les següents mostres, d'aspecte molt diferent i d'altre jaciment, no pensàvem que ho seria. La seva aparença, com de fulles, feia pensar en altres espècies , però les anàlisis que va efectuar Joan Rosell (UB), així ho van demostrar.