Fórmula: PbFe(3+)3AsO4(AsO3OH)(OH)6
Grup: Fosfats arsenats i vanadats
Subgrup: Fosfats amb anions addicionals
Sistema: Trigonal
Aquesta espècie pot donar lloc a tota una sèrie de varietats on el Fe pot ser substituït parcialment per Sb, Cu o Zn, donant lloc a un ventall de possibilitats. A més segnitita pot formar una sèrie amb la beudantita, per substitució gradual del AsO3OH(2-) per SO4(2-) donant lloc a altres espècies del grup.
La Segnitita és un rar arsenat que pertany al grup de la dussertita, mineral secundari format per l'alteració dels sulfurs primaris, especialment l'arsenopirita, present en la paragènesi. Aquesta espècie va ser trobada a les esquerdes i fissures a la granodiorita de Pedralbes-Sarrià.
La seva paragènesi està molt entrecreuada amb altres arsenats, com les agardites, mimetita (de fet, es va identificar aquest mineral en temps i lloc juntament amb Pb-Agardita). També és paragènic amb la resta de minerals secundaris d'alteració oxidativa, com malaquita, smithsonita, cerussita, anglesita i, també, molt lligada a la presència d'òxids de Fe, Pb i Mn..
A Collserola pareix en cristalls, de l'ordre submil·limètric, aïllats, en micro-agregats que es formen grups de diversos hàbits, predominant les seccions i prismes pseudo-hexagonals, característiques del sistema trigonal. Tenen una brillantor entre vitri i cerosa, amb un marcat color groc-verd, propi de l'espècie.
Les anàlisis fetes revelen la presència de zinc. Vam dubtar que l'espècie mineral es tractés de kolitschita, de composició química compatible, però la forma particular dels seus agregats cristal·lins, tal com es mostra a la foto SEM, descartaven aquesta hipòtesi. A més, la kolitschita és molt més rara.
Tenint en compte els nivells detectats de Zn, insuficients per a la classificació com a Kolitschita, per la qual cosa la vam identificar com varietat de segnitita amb Zn, tal com esmentem al principi respecte a les varietats.
Encara que, com passa sovint, hi ha una gran probabilitat que dues espècies coexisteixin, però no disposem de cap prova que ho demostri.
Hem de comentar que va ser una primera cita a Collserola d'aquesta espècie i segona cita a Catalunya en el moment de la seva determinació, fet que vam publicar al butlletí de la nostra associació A.M.I.C.S.
L'anàlisi es va dur a terme en agost de 2012, per mediació de Joan Vinyals i Joan Rosell a través de la Fundació Bosch-Gimpera.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada