CARMINITA

Fórmula:    PbFe(3+)2(AsO4)2(OH)2

Grup: Fosfats, arsenats y vanadats

Subgrup: Arsenats+ions addicionals, carminita

Sistema: Ortoròmbic

El seu nom fa referència a la coloració vermella intensa dels seus cristalls. Va ser descobert en 1850 a la mina "Louise", a la localitat alemanya de Bürdenbach, essent descrit posteriorment pel geòleg i paleontòleg alemany Sandberger l'any 1958, per la qual cosa és considerat un mineral històric.

És un mineral secundari, rar i escàs, encara que ha estat citat a moltes localitats arreu del món. Es forma a partir de les solucions arsenicals, per descomposició de minerals primaris d'arsènic, als dipòsits minerals de Pb i Fe.

A Collserola s'ha trobat en escletxes a la zona d'oxidació propera a filons metal·lífers de galena esfalerita i arsenopirita, molt lligat a mawbyita de la que és dimorfa.

També forma paragènesi amb altres arsenats i minerals d'oxidació, com cerussita, smithsonita, anglesita, i òxids de Fe, Pb i Mn

Apareix en forma de cristalls prismàtics de típic color vermell intens, junt amb mawbyita, que han perdut la seva lluentor característica per estar recoberts de limonita.

Només es troben amb mides submil·limètriques a les escletxes de la granodiorita, als termes de Pedralbes-Sarrià.

Les mostres per analitzar es van fer per mitjà de tècniques EDS, per Joan Vinyals (UB) i va ser publicada la seva nova aparició a Collserola a la revista "El Mineralogista", de la nostra entitat AMICS, al poc de confirmar analíticament aquesta espècie. Hem de dir que va ser primera cita d'aquest mineral a Collserola.

Carminita. Pedralbes-Sarrià. Fotografia SEM: Joan Vinyals (UB).

Carminiita. Pedralbes-Sarrià. Anàlisi EDS realitzat per Joan Vinyals (UB).