CERUSSITA

Fórmula: PbCO3

Grup: Carbonats, nitrats i borats

Subgrup: Carbonats, aragonita

Sistema: Ortoròmbic

L'etimologia d'aquest mineral ve de com es referien a ell en llatí "cerussa", que tenia el significat de plom blanc. Fou esmentat per primer cop pel naturista Johann Conrad Gessner l'any 1565.

Allà per l'any 1832, el mineralogista francès François Sulpice Beudant el va batejar com "cruse".

El mineralogista, geòleg i físic austríac Wilhelm Karl von Haidinger va aprofitar aquestes terminologies per anomenar-lo en 1845 finalment com cerussita.

Realment és un mineral típic i molt comú a les mineralitzacions de Plom a tots els indrets amb aquesta mineralogènesi, però no pel fet de ser comú és menys apreciat.

Es forma per carbonatació de les mineralitzacions hidrotermals de galena, a les zones d'oxidació per l'acció química de l'àcid carbònic dissolt a pressions i temperatures relativament altes.

A Collserola l'hem trobat en forma de boniques agrupacions cristal·lines, en macles, i, en casos, espectaculars cristalls ben transparents i aïllats en geodes, però en mides per sota dels 5 mm. També és habitual trobar-la massiva en capes de més o menys gruix sobre galena i altres minerals.

Sol presentar-se, també, en conjunts de tres cristalls en angle formant hàbits pseudohexagonals.

Veritablement, hem trobat nombroses localitzacions d'aquest mineral arreu de Collserola, coincidint amb les concessions mineres de galena que es van dur a terme al llarg del temps.

Començant per citar-la en mineralitzacions secundàries en explotacions de mineral de coure a Finestrelles, en forma de petits cristalls en les geodes del quars, acompanyada per atzurita i malaquita.

També a la "Mina Juanita", que va ser una explotació de galena principalment, però que també era acompanyada per esfalerita, i amb calcopirita, pirita i marcassita amb menor quantitat.

A la Carretera de les Aigües, a l'altura de la Font del Lleó, a les mineralitzacions filonianes de barita, amb paragènesi amb galena, wulfenita, quars, hemimorfita, fluorita i òxids de Fe, Pb i Mn.

Al llarg del plutó granodiorític en els termes de Pedralbes-Sarrià, en escletxes properes a filons d'escassa potència de sulfurs de Fe, Zn i Pb, en els indrets amb un alt grau d'oxidació.

A diverses explotacions de fluorita properes a la Carretera de les Aïgues, en el terme d'Horta, on està associada a la presència de galena.

També hi ha antigues concessions mineres a Torrebaró, on s'explotava també fluorita que era acompanyada per galena. En aquests indrets s'han trobat exemplars molt vistosos.

També citarem algunes explotacions de barita-galena-fluorita localitzades per sobre del polígon Canyelles, on els cristalls de cerussita eren d'un color més fosc, a causa de la presència d'òxids que contaminaven les cristal·litzacions.

A "Mineralogistes de Catalunya" se la cita com a "mineral massiu que acompanya a les menes de galena a Sant Père Màrtir".

J.M. Mata també fa referència a aquesta espècie en el seu llibre "Els Minerals de Catalunya": "Sant Pere Màrtir (dins el terme de Barcelona): A la Font del Lleó, hi ha unes mineralitzacions filonianes, encaixonades entre les pis sarres de l'Ordovicià, que foren explotades. Els minerals són calcopirita, esfalerita, galena, pirita. pirrotina(i), goethita, hematites, pirolusita, fluorita, atzurita, calcita, cerussita, malaquita, anglesita, baritina i quars".

Anteriorment ja va ser citada per Llorenç Tomàs en la obra del mateix nom: "En el filó metal·lífer de Sant Pere Màrtir, Tibidabo, de què ja havem parlat diverses vegades, com a curiositat mineralògica pels diferents minerals que hi apareixen, Mn. Font i Sagué hi assenyalà la cerusita"

Com hem començat esmentant, és un mineral força habitual a les mineralitzacions filonianes de Plom, i ha sigut força present a les mostres que hem dut a analitzar. Hem d'esmentar que la paragènesi, a més de les habituals amb galena, esfalerita, pirita i altres sulfurs primaris, s'ha de destacar l'existent a diversos indrets dels districtes de Pedralbes-Sarrià, on es presenta molt associada a òxids de Fe, Pb i Mn, en zones altament alterades i a wulfenita, mimetita, i altres arsenats.

Les anàlisis es van dur a terme per espectroscopia Raman per Microbeam i per Geospectra.