SIDERITA

Fórmula: FeCO3

Grup: Carbonats, nitrats i borats

Subgrup: Carbonats sense anions addicionals

Sistema: Trigonal

El nom d'aquesta espècie esdevé del grec "sideros" que es tradueix com a ferro, ja que es mena primària aquest mineral.

Va ser el mineralogista, geòleg i físic austríac Wilhelm Karl von Haidinger qui va anomenar-la l'any 1845.

L'estructura molt similar a la calcita, que té un hàbit i exfoliació molt característics, anàloga a la resta de carbonats trigonals.

Pot formar sèries/varietats minerals de solucions sòlides per substitució gradual del Fe. Amb la magnesita per Mg, donant lloc a breunerita, mesita i la pistomesita, per exemple.

De forma anàloga, també forma sèries amb la rodocrosita, substituint el Fe per Mn, formant la manganosiderita. Quan interacciona amb la smithsonita, és el Zn qui substitueix al Fe, formant la zincosiderita. La calciosiderita és producte d'un mateix procés però amb la calcita.

Un altre varietat és l'esferosiderita, de cristalls, traslúcids, a vegades botroidals, amb formes geomètriques ben marcades per l'ordenament estructural. Les varietats possibles, segons el percentatge de Mn o Mg serien:

Magniosiderita: (Fe,Mg)CO3 > 40 % Mg

Oligonita: (Fe,Mn)CO3 > 40% Mn

Sideroplesita: (Fe,Mg)CO3 >10-30% Mg

Manganosiderita: (Fe,Mn)CO3 10-30% Mn

És un mineral força abundós. Pot tenir diversos processos de formació, des de sedimentaris a partir del Fe orgànic, o bé a partir de dipòsits hidrotermals de minerals primaris de Fe.

Més rarament es pot formar a temperatures de 100-300° en els processos de solidificació d'un magma hidrotermal. Però a també formada a partir de la carbonatació dels minerals de ferro procedents de processos hidrotermals, on hi ha un alt grau d'oxidació i carbonatació.

Normalment és d'un color marró de tons clars a més foscos, a vegades amb pàtines irisades procedents d'òxids de Fe. Més habitualment es troba en masses compactes o en fines capes reomplint esquerdes de la roca encaixant. Si bé és un mineral fàcil de trobar cristal·litzat en altres jaciments, no ho és a Collserola.

A Sant Cugat hem localitzat capes de siderita de fins a 1 cm de gruix, cristal·lina, però compacta, entre les llicorelles de l'ordovícic en els dipòsits d'antigues explotacions mineres, com és el cas de la "Mina Esperanza", que foren unes explotacions de mineral de Cu.

Als termes de Pedralbes-Sarrià, en relació amb els processos d'oxidació-carbonatació dels minerals primaris de Fe de les vetes hidrotermals que travessen la granodiorita, es formen concrecions grano-globulars mil·limètriques, de color marró vermellós, de gruix variable. També apareix en nuclis en forma d'agregats radials.

És pseudomòrfica amb la limonita i formant petits nuclis d'argiles ferruginoses que omplen algunes fissures en les zones de major meteorització.

De fet, els processos d'oxidació-carbonatació de minerals de Fe són comuns a Collserola, encara que moltes vegades, les mineralitzacions són poc apreciables a la vista, però són ben presents i han sigut esmentats amb anterioritat per diversos mineralogistes.

Llorenç Tomàs la cita al llibre "Els Minerals de Catalunya": "Al Tibidabo, en el turó de Sant Pere Màrtir, amb la galena, blenda i altres minerals que hi afloren, apareix espàtica, de color bru clar, però en molt poca quantitat"

També ho cita J.M. Mata a la seva obra "Els Minerals de Catalunya": "Mina de Ferro: Està situada per damunt de Can Xirot (actualment queda molt enrunada perquè s'hi ha construït un camp de futbol). Les mineralitzacions consisteixen en concentracions ferruginoses relacionades amb les calcàries del Devonià. Els minerals són pirita (i), goethita, lepidocrocita, hematites, calcita, siderita (i).

El Guinardó (pertany a Barcelona): Prop del Parc del mateix nom i a la Muntanya Pelada hi ha unes mineralitzacions ferruginoses situades al si d'unes calcàries del Devonià. Els minerals presents són pirita (i), goethita, hematites, calcita i siderita (i).

Vallcarca (pertany a Barcelona): Al Turó Falcó, i al si d'una pedrera de calcàries del Devonià, apareixen mineralitzacions ferruginoses amb la presència de pirita (i), goethita, hematites, pirolusita, calcita, aragonita, siderita (i), i quars".

Finalment també fem constar la cita a la revista "Mineralogistes de Catalunya": "A Sant Pere Màrtir, espàtica amb dolomia acompanyant a la galena".